Pa siglonan kaba ta pinta Hesukristu k’un barba i un bistí blanku. Pero riba televishon hulandes, durante e gran evento The Passion, derepente Hesus tabata limpi fèitá i den djins. Ta posibel ku Hesus a pèrdè su kabei welt den siglo 21?
Bon mirá, niun hende no sa kon e Hesus di bèrdat su aspekto tabata. Niun kaminda den bèibel no tin nada pará tokante su modèl di kabei òf su paña preferí. E promé imáhennan di Hesus ta prosedente di siglo dos i tres, despues di su (presuntu) nasementu. Den kasi tur instansha ta trata di un hóben k’un barba, i ku kabei krùl poko largu. Ta un imáhen di Hesus ku kasi no a kambia den transkurso di siglonan.
Stret bai e mésun outfet
Den kultura popular moderno tambe en realidat e figura di Hesus a keda meskos. Wak e interpretashonnan di Hollywood. James Caviezel a hunga pa Hesus den e pelíkula sangriento di Mel Gibson, The Passion of the Christ (2004): e tabata den un bistí i k’un barba. Den e pelíkula di Martin Scorsese, The Last Temptation of Christ (1988), William Dafoe a hunga p’e yu di Dios: den un bistí, i ku barba. Na 1965, den e pelíkula The Greatest Story Ever Told, Max Von Sydow a hunga e ròl di Hesus: ei e tabatin mester di tin un barba i un bistí blanku.
Den e variante di komedia musikal di añanan 70 dje istoria di Hesus, Jesus Christ Superstar, di Tim Rice i Andrew Lloyd Webber, ta presentá e Redentor komo un hepi ku ta kanta, k’un mirada soñadó. Aki tambe ta parse k’e barba i e bistí largu t’e úniko uniforme korekto.
Hesus digno di krédito?
Riba televishon hulandes djaweps por a mira e mega produkshon The Passion: un transmishon musikal bibu dje delaster dianan di Hesus, ku 20.000 mirónes na Rotterdam i 1.7 mion hende dilanti televishon. Kantante i aktor Danny de Munk a hunga e ròl di Hesus i el a ofresé un perspektiva refreskante: sin barba, i k’un bachi hep.
De Munk: ‘Hopi hende ta mira Hesus p’un hende ku barba. Pero ta ken di k’e tabatin barba? I ken ta bisa k’e tabata 1 meter 85? Tur hende bèrdat tin nan propio imáhen di Hesus, pero laga nos sali for dje punto di bista ku klaramente no tin niun hende ku por presentá un ròl kreibel. Te na momentu ku bo no por kana riba awa, bo no lo yega ni ‘close’.
Hende komun
Judikje Kiers, direktor dje Museo di Bèibel (Bijbels Museum) na Amsterdam, a haña e presentashon di Hesus ku Munk a duna bida ‘prèt, bon i aksesibel’, maske e no tabatin barba. ‘Mi tin e sensashon ku tur dos imáhen ta akseptabel. Na un banda e imáhen klásiko, berdadero di Hesus, den un bistí i ku barba. I banda djesaki, e imáhen mas aksesibel di Hesus djawó.’
Diskushonnan tokante un presentashon moderno di Hesus tei pa siglonan kaba, segun Kiers. ‘Den siglo 16, Caravaggio ya kaba tabata hasi uzo di hende komun komo modelo pa Hesus. Esaki a okashoná un diskushon grandi e tempu ei kaba. Riba e kuadro ‘Portret van Jesus’ (Potrèt di Hesus), trahá den studio di Rembrandt, i ku ta situá den nos museo, tambe ta un burgues a posa komo modelo pa Hesus. T’e mesun kos a sosodé aworaki ku Danny de Munk.’
Pero e imáhen dje Hesus moderno ainda no ke kibra rutina, pasobra apesar di tur e Hesúsnan pretu, femenino i homoseksual ku tabatin, tòg t’e imáhen klásiko t’esun ku ta keda dominá.